22a Mostra de Pessebres de Badalona

Un any més, arriba la Mostra de Diorames a la Sala d’Exposicions El Refugi. Enguany presentem 23 diorames i com sempre alguns d’ells inspirats en Badalona. Podreu veure, per exemple, una recreació dels Pastorets al Teatre Círcol Catòlic o el Reis a Can Ruti. 

Hem posat tots els nostres esforços per poder fer la mostra i garantir la seguretat dels assistents. Les mesures principals per prevenció contra la Covid-19 són limitar l’aforament a 15 persones, l’ús obligatori de mascareta, control de temperatura, gel hidroalcohòlic i distància de seguretat i habilitar dues portes, per a l’entrada i sortida. A més a més, per evitar aglomeracions, els dissabtes, vigílies i festius només es podrà visitar amb reserva prèvia. Els horaris seran els següents:

Del 5 de desembre al 6 de gener. Sala d’exposicions El Refugi.

  • Dies feiners de 17 a 20h.
  • Dissabtes, vigílies i festius de 12 a 14h i de 17 a 20h. NOMÉS amb reserva prèvia trucant al telèfon 647 458 851 de 17 a 20h.

Els Amics del Pessebre de Badalona estem molt contents de poder aportar una mica d’il·lusió a Badalona per aquest Nadal.


Per a més informació ens podeu seguir a les nostres xarxes socials aquí.

Fem 20 anys!

Enguany fa 20 anys que els Amics del Pessebre de Badalona vam recomençar a fer pessebres a Badalona i per Badalona. No començàvem de zero, comptàvem amb l’experiència de grans pessebristes però les condicions no eren les mateixes amb les quals avui podem treballar. Per commemorar aquest aniversari el nostre pessebrista Josep Maria Giralt ha creat aquesta auca on podreu veure quin ha estat el nostre camí fins avui dia.

Precisament demà, dia 13 de desembre (Santa Llúcia), a les 19.30 h aproximadament inaugurem oficialment la 20a Mostra de Pessebres de Badalona – Diorames a la sala d’exposicions El Refugi a la Plaça de la Vila. Us hi esperem!

Captura de Pantalla 2018-11-08 a les 17.13.45

Els nostres pessebristes (18)

Els Amics del Pessebre tenim la joia de presentar-vos noves cares: en Reynaldo s’hi ha incorporat amb molta il·lusió, aquí el podreu conèixer una mica…

Reynaldo Reyes

Nom i cognoms:    Reynaldo Reyes Vivó

Lloc i any de naixement: Caracas (Veneçuela). 24-08-1957

 

Des de quan fas pessebres? Des que soc pare, i el fill gran té 28 anyets, així que fa un grapat d’anys.

Per què fas pessebres? És una tradició que m’agrada viure, fa caliu i a més és una manera de viure l’espiritualitat que fa participar tota la família.

Com et vas fer pessebrista? Al visitar l’exposició que fa Amics del Pessebre a Badalona em va enganxar la seva dimensió quotidiana. Veure escenes de l’evangeli en un entorn com ara l’estació de tren o enmig de la natura, l’arquitectura o els pobles del país. Val a dir que sempre m’ha interessat l’art com a vehicle d’expressió. Els meus dos fills són artistes, la petita és pintora i el gran dissenyador, així que volia seguir els seus passos. També penso que la dimensió relacional, la bona acollida i el bon ambient al taller m’han animat a perseverar malgrat la meva inexperiència.

Qui han estat els teus mestres? Puc dir que aprenc de tots els companys. El que m’ha orientat de bon començament ha estat en Josep Lluís García. També els bons consells d’en Joan Giró en moments de dubte.

Amb quins materials treballes? El porexpan, el guix, la fusta. Per a mi tots són interessants ja que estic començant.

Quina tècnica domines millor? La paciència.

Quin criteri segueixes a l’hora de triar el tema dels teus pessebres? Que tingui algun vincle amb la realitat social del país. Que comuniqui alguna cosa que faci present el missatge de l’evangeli.

Dels pessebres que has fet quins són els tres dels quals et sents més satisfet i per què? Tot just estic fent el primer

Com veus el futur del pessebrisme? Depèn de nosaltres. De la difusió que en puguem fer. Del fet que impacti el missatge de cada proposta.

A part del pessebrisme, quines altres aficions tens? Faig classes d’alfabetització. Gaudeixo molt d’un petit hortet que tenim a Vilanova i la Geltrú. Jugo al ping-pong. Sortides a la natura (el meu gos hi gaudeix com un animal!). Ballo swing amb la meva dona un cop per setmana. Participo en grups d’aprofundiment de l’evangeli. Tot el que tingui a veure amb la psicologia.

Quin missatge adreçaries als joves perquè s’animin a fer pessebres? Doncs això que us deia és una manera d’expressar, de crear, de comunicar-se. I que no s’arronsin, tots tenim mancances i també possibilitats.

Dinar de pessebristes

missatges
Alguns dels missatges dels visitants a la 18a Mostra

Divendres 17 de febrer ens vam aplegar per gaudir d’un dinar de germanor. Feia goig de retrobar-nos i poder rememorar la passada Mostra: un dvd elaborat per en Bartomeu Majoral ens ho va fer reviure esplèndidament.

Qui més qui menys ja es va inspirant per als diorames de la propera edició. En el brindis, el president ens va proposar que l’any que ve puguem fer l’àpat en algun indret de Catalunya lligat al pessebrisme.

Ara ja toca posar-s’hi. De ganes no en manquen, més encara si comptem amb el suport de tants visitants que durant la Mostra ens van deixar missatges encoratjadors i agraïts.

Ah! I el proper any sapigueu que hi haurà un concurs de pessebres fets a casa. Tothom hi podrà participar!

Els nostres pessebristes (17)

Vet aquí una de les joves promeses de la nostra entitat, un pessebrista perspicaç, que aviat n’aprèn i se’n surt la mar de bé. Estudiant d’Empresa Internacional a la Universitat de Barcelona. Membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana i coordinador de l’Onze de Setembre del 2016.

Oriol Codina Puig

Nom i cognoms: Oriol Codina Puig

Lloc i any de naixement: Badalona, 1997

Des de quan fas pessebres?
Des de petit n’havia fet a casa amb la mare i a ca l’àvia, amb la tieta…

Per què fas pessebres?
Des de sempre he viscut molt el Nadal i m’han fascinat les tradicions que l’envolten. A més a més, m’agraden els treballs manuals, crear coses amb les mans, que requereixin paciència, delicadesa i dedicació.

Com et vas fer pessebrista?
Podríem dir que gràcies al meu germà i a la seva afició pel bàsquet. El meu germà jugava al Círcol amb un net d’en Francesc Famadas, i un dia a la grada va sortir el tema i aquell mateix any ja vaig començar a ajudar a fer el pessebre popular. Va ser al cap de quatre anys, l’any 2011 que vaig participar en l’exposició amb el meu primer diorama.

Qui han estat els teus mestres?
Doncs els meus primers mestres van ser en Francesc Famadas i en Jordi Muñoz amb el Pessebre Popular. Després, amb els diorames, el meu mestre ha estat en Lluís Garcia i tothom que passa pel taller.

Amb quins materials treballes?
Depèn del que vulgui fer, però principalment amb pladur, guix, porexpan i fusta.

Quina tècnica domines millor?
Em defenso més o menys igual amb qualsevol tècnica. Aquests primers anys he intentat fer diversos diorames que m’han permès treballar diferents tècniques.

Quin criteri segueixes a l’hora de triar el tema dels teus pessebres?
Faig una recerca per internet de llocs, paisatges i racons principalment de Catalunya. També de fotografies meves o de llocs que conec.

Dels pessebres que has fet quins són els tres dels quals et sents més satisfet i per què?
Doncs segurament serien una anunciata a Sant Jaume de Frontanyà de l’any 2012, l’anunciata a Besalú de l’any 2013, i la visitació al far de Calella de l’any 2015.

Com veus el futur del pessebrisme?
Incert. Encara hi ha un gran desconeixement sobre aquesta tradició i alhora afició artística com ho és el pessebrisme. Si bé és cert que sovint són els més petits els que volen veure l’exposició, després ja passem a persones d’una certa edat. Per tant tenim un problema amb el jovent adult, no l’acabem de saber retenir.

A part del pessebrisme, quines altres aficions tens?
M’agrada la música, llegir i el cinema. Dedico força temps a projectes relacionats amb la política, concretament dins l’ANC.

Quin missatge adreçaries als joves perquè s’animin a fer pessebres?
És una oportunitat per deixar anar la creativitat, gaudir de les arts plàstiques i crear quelcom amb les teves pròpies mans. No tingueu por de provar-ho, al principi tots en sabem poc. Al cap de ben poc sabreu si us enganxa o no. És una tradició que no podem perdre a Badalona.

Els nostres pessebristes (16)

Entrevistem un dels pessebristes que, des que s’ha integrat a l’associació, hi ha aportat creacions ben badalonines (o d’altres indrets) cada vegada més lluïdes.

Nom i cognoms: Jaume Gispert Sala

gispert-01
Jaume Gispert

Lloc i any de naixement: Badalona,   1945

Des de quan fas pessebres?

Des de l’any 2007 a l’associació, però ja de petit el fèiem a casa amb el meu pare i jo amb la meva dona hem continuat fent-ho amb les meves filles fins que es van casar i fins avui.

Per què fas pessebres?

És una tradició que no volem perdre i sempre ens ha agradat.

Com et vas fer pessebrista?

Quan em vaig retirar de treballar als 63 anys, vaig decidir de fer pessebres i, com ja he dit abans, no he deixat de fer-ne, però sempre eren de suro, molsa i sorra de mar.

Qui han estat els teus mestres?

Quan vaig començar va ser el Sr. Marot, després tots els companys sempre ajuden en tot el que preguntes: idees, suggeriments, etc.

Amb quins materials treballes?

Vaig començar fent plaques de guix, després vam introduir les plaques de pladur i últimament el porexpan, i també la fusta, cartró, paper, etc.

Quina tècnica domines millor?

Cap, però em defenso prou bé, ara bé la pintura em costa molt, faig el que puc i demanant consells als companys me’n vaig sortint.

Quin criteri segueixes a l’hora de triar el tema dels teus pessebres?

Surt en qualsevol moment, de vegades mirant alguna foto, altres passejant surt algun motiu, i quant surts i et pares en algun poble hi fas fotos i, si t’agraden, les poses en marxa.

Dels pessebres que has fet quins són els tres dels quals et sents més satisfet i per què?

No en puc triar cap en preferència, però potser em quedaria amb un que vaig fer de Pals.

Com veus el futur del pessebrisme?

Crec que malament, no tenim relleu, almenys aquí a Badalona, i quan ve algú interessat a ser pessebrista ja són de la mateixa edat que nosaltres, llavors malament de veritat.

A part del pessebrisme, quines altres aficions tens?

Ara cap més, tenia aquaris d’aigua calenta, però em donaven molta feina, i quan vaig fer pessebres me’ls vaig treure. Vaig cantar a l’Orfeó Badaloní durant uns trenta anys i el que faig ara es ballar sardanes sempre que puc, som una colla d’antics sardanistes i de tant en tant fem alguna sortida als aplecs.

Quin missatge adreçaries als joves perquè s’animin a fer pessebres?

No es tracta de donar algun missatge als joves, més aviat el donaria als pares per fer que continuï aquesta tradició i inculcar-ho als fills, però com que ara tenen tantes activitats extraescolars, ja no tenen temps de fer res més (almenys això diuen).

gispert-02gispert-03gispert-04

Els nostres pessebristes (15)

Mestre de la llengua i escriba de jeroglífics, aquest pessebrista polifacètic ens obsequia cada any una obra entranyable, sovint reproduint escenes nadalenques contemporànies.

Nom i cognoms: Josep M. Giralt Salvadó

giralt-01
Josep M. Giralt

Lloc i any de naixement: Badalona, 1963

Des de quan fas pessebres?
Des de petit ajudava a casa a fer-lo i als tretze anys vaig participar en un concurs.

Per què fas pessebres?
Perquè és una esplèndida tradició que podem reviure cada any.

Com et vas fer pessebrista?
Arran del premi que vaig guanyar al concurs, em van convidar a aprendre a fer diorames al Refugi de l’Ajuntament.

Qui han estat els teus mestres?
El meu guia va ser en Lluís Garcia, i també m’agradava veure com treballaven els senyors, Comas, Marot, Gil i altres mestres dels anys 70.

Amb quins materials treballes?
Una mica de tot: guix, fusta…, però darrerament el porexpan em va de primera.

Quina tècnica domines millor?
No ho sabria dir, en això vaig una mica al meu aire, segons la inspiració…

Quin criteri segueixes a l’hora de triar el tema dels teus pessebres?
Si puc m’agrada vincular-los a escenaris locals, i també m’agrada reproduir escenes de temàtica nadalenca.

Dels pessebres que has fet quins són els tres dels quals et sents més satisfet i per què?
El 2010 vaig fer en Pompeu Fabra donant les estrenes al sereno, el 2012 el del Centenari de la creu de Montigalà i el 2013 La carta als Reis.

Com veus el futur del pessebrisme?
Amb optimisme, estic convençut que sempre fascina aquest món en petit que cada Nadal rememorem.

A part del pessebrisme, quines altres aficions tens?
M’agraden els jeroglífics i altres jocs de llengua.

Quin missatge adreçaries als joves perquè s’animin a fer pessebres?
Que hi vegin l’oportunitat d’expressar-se plàsticament, d’aportar-hi la seva creativitat. Se sentiran realitzats.

giralt-02

giralt-03giralt-04

Els nostres pessebristes (14)

Molts dels nostres pessebres han pogut comptar amb la magnífica aportació de les figures encarregades a aquest pessebrista, autèntiques peces úniques i de molta qualitat.

munoz-01
Jordi Muñoz

Nom i cognoms:Jordi Muñoz Rovira

Lloc i any de naixement:Badalona, 1962

Des de quan fas pessebres?

Tota la vida a casa s’havia fet el pessebre. De ben petit ja ajudava la meva mare a fer el seu i, a poc a poc, vam anar canviant els papers, és a dir, vaig acabar fent-lo jo i ella col·laborant-hi. Crec que la mare, dona de casa, els feia amb una gràcia especial, i des de la perspectiva actual, em sorprenia la seva tècnica, ja que quan a la majoria de cases les dones feien el riu en paper de plata, per exemple, ella ja utilitzava el vidre, camuflant molt bé el suro i la molsa i deixant uns centímetres entre la base i la superfície, donant sensació de fondària. També amagava molt bé els llumets dintre de les cases, tenint molta cura de tapar els fils. Així mateix, intentava cuidar la perspectiva agafant la mida de les figures i les casetes com a referència. Això segur que em va marcar molt. D’una manera més “professional” ja va ser quan em van “fitxar” a l’associació de pessebristes de Badalona, des del primer any de la present etapa.

Per què fas pessebres?

El pessebre el faig una mica per tradició i també perquè és una forma d’expressar sentiments creatius i artístics, ja que es combinen coneixements diversos de dibuix, pintura i escultura, sent aquesta última modalitat la que més m’atrau, ja que en el meu cas, em considero més figuraire que pessebrista.

Com et vas fer pessebrista?

El meu cas és un pèl diferent del de la resta de companys, ja que, de fet, no faig el pessebre de guix, conegut com ‘diorama’ sinó que habitualment col·laboro amb altres ‘amics del pessebre’ per construir el que anomenem ‘popular’, inspirat en el que es feia i encara es fa a les cases, amb suro i molsa, tot i que hi introduïm detalls que, per improvisats no deixen de ser pensats, donant resultats que, pel que diuen, són bastant recurrents i bonics.

Qui han estat els teus mestres?

He de dir que quan tenia entre 13 i 14 anys, vaig assistir ‘in situ’ a la construcció dels famosos diorames de l’Església de Betlem, fundadors de la coneguda com ‘escola de Barcelona’, valorant moltíssim el que feien els grans mestres d’aquestes construccions, i  veient com  treballaven el guix i les estructures de fusta, vaig aprendre’n bastant, tot i que només fos des del punt de vista de l’observador. He d’agrair també molt la visió que el meu company Francesc Famadas ha demostrat tenir sobre el concepte del que és i ha de ser el pessebre popular, ja que em consta que de ben petit, va aprendre els ‘trucs’ i la forma de treballar el suro i la molsa quan ja a casa seva feien un enorme pessebre que, pel que recordo que em va explicar, ocupava pràcticament tota una habitació.

Amb quins materials treballes?

Suro, molsa, fustes, porexpan, pintures i qualsevol material que ens pugui ser útil.

Quina tècnica domines millor?

En el meu cas, no he experimentat gaire les tècniques del diorama clàssic, per la qual cosa, la que més domino és la de la gran construcció de suro i molsa, tot i que presentat quasi a mode de diorama.

Quin criteri segueixes a l’hora de triar el tema dels teus pessebres?

A diferència de la resta de representacions, és molt habitual que hi apareguin les escenes típiques del pessebre, tals com el naixement, la cova dels pastors, el Reis… sent per tant una visió molt global o genèrica del que és el pessebre en majúscules.

Dels pessebres que has fet quins són els tres dels quals et sents més satisfet i per què?

Diguem que guardo un bon record de totes les edicions, no destacant una en especial, però sí he de dir, que tot i tractant-se d’un pessebre popular, cada any intenta ser diferent a l’anterior i tot i tenir trets comuns (com no pot ser d’una altra manera), sempre existeixen variacions significatives per fer-lo el més atractiu possible.

Com veus el futur del pessebrisme?

El futur del pessebrisme, malauradament no el veig gaire clar, però no se sap mai… de fet, si som francs, la tendència seria a anar quedant empetitit o quasi residual, per les influències externes en un món cada cop mes globalitzat. Però, jo tinc la teoria que tot es cíclic i per tant, és inevitable passar per estadis de declivi, però també d’esplendor. Sigui com sigui, les mancances expansionistes, es poden compensar amb un increment de la qualitat en l’execució dels treballs. Resistir pot ser vèncer. De fet, tota expressió artística està subjecta a un futur incert.

A part del pessebrisme, quines altres aficions tens?

Les meves aficions són múltiples, però les que tenen més pes són les relacionades amb el món de l’Art. La tecnologia també em desperta molt d’interès, per la qual cosa penso que no s’hauria de barallar i/o ser un factor opositor d’aquests altres tipus d’expressions, més aviat una aliada, per treure’n més profit. També m’agrada molt el mon i comportament dels animals, tant en estat salvatge com domèstic, en aquest cas, no tan sols els que s’entenen  com animals de companyia, sinó els animals de corral o de granja. Humanitats i ciències també em desperten interès, així com els idiomes.

Quin missatge adreçaries als joves perquè s’animin a fer pessebres?

Es poden animar a fer pessebres, tant els que se sentin atrets per les tradicions nadalenques més arrelades, com gent que busqui simplement formes d’expressió artística que incloguin el dibuix, la pintura, l’arquitectura i el modelat, ja que el compendi de totes aquestes manifestacions els poden ajudar a desenvolupar aptituds  en un espai que es pot adaptar a les seves necessitats. A més, crec que també pot tenir un costat terapèutic, ja que manté el cap despert. No és estrany que durant l’any, el pessebrista vagi fent ‘feina’ d’observador; que si aquesta fusteta em pot servir per tal cosa o tal altra, que si aquesta branca, que si aquest vidre o plàstic…per anar emmagatzemant al seu cervell, d’una manera conscient o inconscient, idees que acabarà plasmant en el seu treball final. També, té el costat reciclador, o és que mai no heu arreplegat algun material de rebuig?

munoz-02munoz-03munoz-04munoz-05munoz-06

Els nostres pessebristes (13)

Enamorat de Badalona, aquest pessebrista tria temes locals sempre que pot, i són molt celebrats per la gent que hi reconeixen l’indret.

01-quico
Francesc Sánchez

Nom i cognoms: Francesc Sánchez Gil
Lloc i any de naixement: Córdoba, 1953
Des de quan fas pessebres?
Uns 10 anys aproximadament.
Per què fas pessebres?
Perquè m’ho passo molt be fen-los. M’agraden els temes nadalencs.
Com et vas fer pessebrista?
Per un veí que és pessebrista des de fa molts anys. Em va agradar com ho feia i m’hi vaig aficionar.
Qui han estat els teus mestres?
El meu mestre principal és en Lluís Muñoz. El Sr. Domingo Giró i en Lluís Garcia també em van aportar moltes coses.
Amb quins materials treballes?
Guix, porexpan i fusta.
Quina tècnica domines millor?
La construcció.
Quin criteri segueixes a l’hora de triar el tema dels teus pessebres?
Sempre que puc busco algun tema que sigui de Badalona.
Dels pessebres que has fet quins són els tres dels quals et sents més satisfet i per què?
L’ajuntament de Badalona, l’església de Santa Maria i el pont del petroli, són temes que vaig fer amb molta il·lusió i dels que em sento molt orgullós.
Com veus el futur del pessebrisme?
Força complicat.
A part del pessebrisme, quines altres aficions tens?
M’agrada la petanca de competició i la bicicleta.
Quin missatge adreçaries als joves perquè s’animin a fer pessebres?
Que si tenen ocasió vinguin a algun taller de pessebres, segur que els agradarà.

02-quico03-quico04-quico

Els nostres pessebristes (12)

 

D’una nissaga d’artistes, aquest pessebrista manté el llistó ben enlaire, amb uns diorames que fan goig de mirar…

Nom i cognoms:  Joan Giró Torroella

giro-01
Joan Giró

Lloc i any de naixement: Badalona, 1951

Des de quan fas pessebres?

Des dels 14/15 anys, participant en el concurs popular que es feia per Nadal a Badalona a la dècada dels 60.

Per què fas pessebres?

Perquè m’agrada; és una afició que em distreu i, alhora, em motiva.

Com et vas fer pessebrista?

A casa ho eren el pare i l’avi, de manera que no vaig haver d’anar gaire lluny…

Qui han estat els teus mestres?

El meu pare sens dubte, ell va ser un artista-artesà d’allò més polifacètic, especialitzat en l’art religiós. Va exercir com a restaurador d’imatges i retaules, pintor-decorador, daurador i vidrier artístic. També va rellevar l’avi fent el nostre “Dimoni” de Badalona durant 40 anys. Una dita seva era: “S’ha d’estar bé, tant amb els Sants com amb els Dimonis, perquè mai se sap què et trobaràs”.

Amb quins materials treballes?

Els tradicionals; és a dir, guix, fusta i paper. Darrerament, també el pladur, la bena d’enguixar i el poliuretà, per bé que aquest darrer l’utilitzo només com a suport per a reduir el pes del diorama.

Quina tècnica domines millor?

En ser també afeccionat a la fotografia, m’agrada reproduir poblets d’alta muntanya, temples antics, rocalla i exteriors en general. Els paisatges llunyans en canvi, em fan més mandra.

Quin criteri segueixes a l’hora de triar el tema dels teus pessebres?

Alternatiu podríem dir; un  fotografia que m’arriba, un indret que algú em proposa… També m’agrada fer barreges de llocs diferents àdhuc afegint un punt d’imaginació.

Dels pessebres que has fet quins són els tres dels quals et sents més satisfet i per què?

Tots m’han satisfet, però posats a triar: La Cripta Gaudí de la Colònia Güell per la seva dificultat, fet en dues etapes (2002 i 2013), Castellfollit de la Roca en què hi plovia de debò (2005) i el Carrer de Barcelona noucentista de Dalt la Vila (2012), pel repte de desvetllar records dels badalonins més grans.

Com veus el futur del pessebrisme?

Esperançat, perquè encara que la mitjana d’edat dels APB és més aviat alta, també és cert que hi ha gent jove implicada. Estaria be trobar-hi un lligam amb les noves tecnologies…

A part del pessebrisme, quines altres aficions tens?

Excursionisme, tenis taula, fotografia, retallables, lectura, sudokus i bricolatge amb fusta i pintura. També haig de dir que m’ho passo molt bé fent d’avi!

Quin missatge adreçaries als joves perquè s’animin a fer pessebres?

Que s’apuntin al curset que fem a partir de setembre. És la millor manera de saber si el pessebrisme els motiva. Es tracta d’una artesania que et permet desenvolupar aptituds manuals i una bona dosi de creativitat que, d’altra manera potser no haurien descobert mai.

giro-02giro-03giro-04