Amb paisatges sovint força artístics, els diorames d’aquest pessebrista solen tenir profunditat i una gamma de colors molt personal.
Nom i cognoms: Raimond Sau i Marfany
Lloc i any de naixement: Barcelona 1945.
Des de quan fas pessebres?
Des de molt jove a casa amb el meu pare i el germà.
Per què fas pessebres?
Per tradició, sense pessebre Nadal no seria el mateix.
Com et vas fer pessebrista?
Als 14 anys ja feia el pessebre a casa, n’he fet cada any, però soc un aficionat.
Qui han estat els teus mestres?
Els mestres? El meu pare, el meu oncle Josep, cursets a Barcelona i Palau Solità i Plegamans, el companys d’Amics del Pessebre. També n’he après de veure’n molts.
Amb quins materials treballes?
Guix, paper de diari, porexpan…
Quina tècnica domines millor?
El guix.
Quin criteri segueixes a l’hora de triar el tema dels teus pessebres? ´
Busco un pessebre que m’agrada… i surt el meu.
Dels pessebres que has fet quins són els tres dels quals et sents més satisfet i per què?
La cripta de Cuixà de l’any 1971, que encara conservo, un claustre de la Cartoixa del 2011 i el naixement del 2014.
Com veus el futur del pessebrisme?
El futur existeix i tornarà a renéixer. Tot és cíclic, crec que hauríem de saber aglutinar els qui ja en fan, i il·lusionar els qui els agrada el tema perquè s’animin també a fer-ne.
A part del pessebrisme, quines altres aficions tens?
A part dels pessebres, camino, la lectura, els nets… i no paro.
Quin missatge adreçaries als joves perquè s’animin a fer pessebres?
Ser oberts, que arribi, que ho provin. És difícil, però es pot fer.
