Els nostres pessebristes (9)

Alto les seques! que li toca parlar al nostre president. Per què ens honora tenir-lo al capdavant de l’Associació? Si llegiu les seves respostes de seguida comprovareu que és un peix que es porta l’oli…

Nom i cognoms: Josep Lluís García Surrallés

garcia-01
Josep Lluís García

Lloc i any de naixement: Badalona, 1946

Des de quan fas pessebres?

De petit ja fèiem pessebre a casa amb el meu pare. El fèiem amb “cagaferro” material que semblava volcànic i que, en realitat, eren restes dels gresols de la fàbrica de la Unió Vidriera. Però es pot dir que el primer pessebre/diorama el vaig fer quan tenia 15 anys.

Per què fas pessebres?

Des de sempre m’he sentit atret pel pessebrisme. És una afecció molt bonica i, a més, una tradició molt catalana i que distreu molt. És com crear petits mons. De fet, quan estàs fent pessebre, les hores passen volant.

Com et vas fer pessebrista?

Com he dit, des de ben petit que ja em cridava, però les primeres imatges que recordo són de la primera classe dels Maristes amb els senyors Padrós i Sarriera, que vestien un diorama monumental dins de la classe, que era molt gran. Jo, si podia i em deixaven, me n’estava de sortir al “recreo” per quedar-me i veure com treballaven. Per a mi era quelcom màgic. També recordo una exposició de diorames que es va fer a la Biblioteca que hi havia a “La Caixa” del carrer del Temple. A continuació, i per raons de veïnatge i amistat, ja vaig entrar en contacte amb en Martí Perramon i vaig decidir que aquesta seria l’afecció de la meva vida, com així ha sigut.

Qui han estat els teus mestres?

Evidentment, el que em va iniciar amb el guix va ser en Martí Perramon amb la seva especialitat, que era el paisatge. Després en Joan Comas em va ensenyar les tècniques de la construcció i el detall. També vaig rebre influències d’en Joaquim Bruguera, en Domènec Giró, en Marc Grífol i, per descomptat, en Josep Marot. Quant a la pintura, el poc que sé ho vaig aprendre en un curset que vaig fer a Barcelona, impartit per en Francesc Romagosa, que practicava la tècnica del “blau de Prússia” i que, a poc a poc, he anat modificant.

Amb quins materials treballes?

En un principi el guix d’escaiola. A continuació el  “pladur” i ara, per la seva lleugeresa de pes, el porexpan recobert d’una capa d’escaiola.

Quina tècnica domines millor?

Soc aprenent de tot i mestre de res. En cada situació m’adapto a les circumstàncies en funció de l’exigència del diorama. Generalment m’agrada fer un primer terme de construcció i el segon terme i els fons, de paisatge, però això pot variar cada any.

Quin criteri segueixes a l’hora de triar el tema dels teus pessebres?

Darrerament procuro reproduir paisatges i pobles de Catalunya trets d’excursions, fotografies i postals. M’agrada molt quan els visitants identifiquen el lloc perquè és senyal que no ho he fet tan malament, oi?

Dels pessebres que has fet quins són els tres dels quals et sents més satisfet i per què?

N’han sigut tants… En recordo un de Calella de Palafrugell que vaig fer, primer en petit i, al cap dels anys el vaig tornar a fer molt més gros; un buscant posada a la Rambla de Badalona que el vam fer conjuntament amb en Joaquim Mateu; i, per la dificultat que comportava, un amb boira que vaig fer per a la Biennal del Pessebre Català, de Banyoles i del qual també en vaig fer, el mateix any, un de bessó, més gros, per a la nostra exposició. El petit està exposat al Monestir de les Avellanes.

Com veus el futur del pessebrisme?

Amb no gaire optimisme. La mitjana d’edat dels pessebristes és bastant alta. A Badalona estem fent cursets cada any i l’assistència és molt minsa. Afortunadament tenim dos joves que ho fan molt bé i són el futur dels Amics del Pessebre, però esclar, dues persones són poca cosa. A la resta de Catalunya hi ha Associacions (Mataró, Castellar, Terrassa, Monràs…) que, segurament perquè ho saben fer mes bé, tenen molta més presència infantil i juvenil.

A part del pessebrisme, quines altres aficions tens?

En tinc moltes d’aficions. Potser massa. “Home de molts oficis, pobre segur”. Aquesta dita, que de jove em vaig sentir tantes vegades, des del punt de vista econòmic, segurament que és veritat, però des del punt de vista de realització personal, no hi estic gens d’acord. Jo amb el pessebrisme (aquesta ha sigut sempre la número 1), la fotografia, guitarra, ping-pong, la poesia i d’altres que ja ni me’n recordo, m’he sentit, malgrat els moments difícils, l’home més feliç de la Terra.

Quin missatge adreçaries als joves perquè s’animin a fer pessebres?

Em sembla que el missatge es pot treure de les deu respostes anteriors, perquè la satisfacció que dona anar reproduint, de mica en mica, diferents espais de la geografia mundial, i que els visitants ho reconeguin, no es pot comparar amb res. A banda que et permet evadir-te dels problemes i dificultats quotidianes. També són importants les amistats que s’hi fan i el “bon rotllo” que hi ha, actualment, entre els pessebristes.

garcia-02garcia-03garcia-04

Publicat per amicspessebrebdn

Els Amics del Pessebre de Badalona som una entitat sense ànim de lucre, federats de la Federació de Pessebristes de Catalunya. Treballem tot l'any per poder oferir als badalonins l'exposició de diorames durant les festes de Nadal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s