Aquest pessebrista ja s’ha fet un lloc en l’associació, empès pel seu entusiasme i afició als pessebres i cada any s’hi llueix més i millor.
Nom i cognoms: Alfredo Mir Borruel
Lloc i any de naixement: Mas de las Matas (Teruel) 1950
Des de quan fas pessebres?
Fa uns deu, dotze anys. La veritat és que passen els anys tan de pressa que no sóc conscient de quan vaig començar.
Per què fas pessebres?
Ja de nen esperava els dies de Nadal per fer el pessebre i sempre he tingut la disposició per trobar moments de muntar-lo.
Com et vas fer pessebrista?
Per la relació que en aquells anys tenia amb en Marot, qepd. Ens vèiem sovint quan ell anava de camí al taller i un dia em va convidar a veure’l. Ja vaig prendre el compromís d’iniciar-me de la seva mà.
Qui han estat els teus mestres?
Coneixia també en Joan Giró, en Josep Ll. Garcia i em va impactar el primer diorama que vaig veure d’en Joan, que encara recordo, era un poble on plovia.
Amb quins materials treballes?
Guix i porexpan. Tots dos materials tenen les seves peculiaritats i avantatges.
Quina tècnica domines millor?
No puc dir que tinc una tècnica concreta. La paciència no és la meva millor qualitat i llavors busco sempre el camí fàcil.
Quin criteri segueixes a l’hora de triar el tema dels teus pessebres?
Procuro fer una mostra que faci temps que no he fet o bé que no sigui reiterativa.
Dels pessebres que has fet quins són els tres dels quals et sents més satisfet i per què?
M’agrada fer la mostra amb figures meves dissenyades per en Jordi Muñoz, així vaig aconseguint dos objectius: fer-me amb una col·lecció pròpia i posar a la mostra figures amb un reclam i qualitat. Amb aquesta premissa puc dir que hi va haver una “anunciata” de la qual tinc un record especial.
Com veus el futur del pessebrisme?
Ho veig cada cop més per a minories. No vull dir que no tingui atractiu, però observo que la gent en general no valora prou el pessebrisme en el context del Nadal.
A part del pessebrisme, quines altres aficions tens?
Camino, canto, toco la guitarra, m’agrada llegir història, etc.
Quin missatge adreçaries als joves perquè s’animin a fer pessebres?
El pessebrisme és una afició creativa i permet trobar una mena d’expressió molt personal. Des d’aquest punt de vista la motivació ha de ser d’un mateix, ja que la singularitat de cadascú queda palesa en la seva mostra.
