Els nostres pessebristes (14)

Molts dels nostres pessebres han pogut comptar amb la magnífica aportació de les figures encarregades a aquest pessebrista, autèntiques peces úniques i de molta qualitat.

munoz-01
Jordi Muñoz

Nom i cognoms:Jordi Muñoz Rovira

Lloc i any de naixement:Badalona, 1962

Des de quan fas pessebres?

Tota la vida a casa s’havia fet el pessebre. De ben petit ja ajudava la meva mare a fer el seu i, a poc a poc, vam anar canviant els papers, és a dir, vaig acabar fent-lo jo i ella col·laborant-hi. Crec que la mare, dona de casa, els feia amb una gràcia especial, i des de la perspectiva actual, em sorprenia la seva tècnica, ja que quan a la majoria de cases les dones feien el riu en paper de plata, per exemple, ella ja utilitzava el vidre, camuflant molt bé el suro i la molsa i deixant uns centímetres entre la base i la superfície, donant sensació de fondària. També amagava molt bé els llumets dintre de les cases, tenint molta cura de tapar els fils. Així mateix, intentava cuidar la perspectiva agafant la mida de les figures i les casetes com a referència. Això segur que em va marcar molt. D’una manera més “professional” ja va ser quan em van “fitxar” a l’associació de pessebristes de Badalona, des del primer any de la present etapa.

Per què fas pessebres?

El pessebre el faig una mica per tradició i també perquè és una forma d’expressar sentiments creatius i artístics, ja que es combinen coneixements diversos de dibuix, pintura i escultura, sent aquesta última modalitat la que més m’atrau, ja que en el meu cas, em considero més figuraire que pessebrista.

Com et vas fer pessebrista?

El meu cas és un pèl diferent del de la resta de companys, ja que, de fet, no faig el pessebre de guix, conegut com ‘diorama’ sinó que habitualment col·laboro amb altres ‘amics del pessebre’ per construir el que anomenem ‘popular’, inspirat en el que es feia i encara es fa a les cases, amb suro i molsa, tot i que hi introduïm detalls que, per improvisats no deixen de ser pensats, donant resultats que, pel que diuen, són bastant recurrents i bonics.

Qui han estat els teus mestres?

He de dir que quan tenia entre 13 i 14 anys, vaig assistir ‘in situ’ a la construcció dels famosos diorames de l’Església de Betlem, fundadors de la coneguda com ‘escola de Barcelona’, valorant moltíssim el que feien els grans mestres d’aquestes construccions, i  veient com  treballaven el guix i les estructures de fusta, vaig aprendre’n bastant, tot i que només fos des del punt de vista de l’observador. He d’agrair també molt la visió que el meu company Francesc Famadas ha demostrat tenir sobre el concepte del que és i ha de ser el pessebre popular, ja que em consta que de ben petit, va aprendre els ‘trucs’ i la forma de treballar el suro i la molsa quan ja a casa seva feien un enorme pessebre que, pel que recordo que em va explicar, ocupava pràcticament tota una habitació.

Amb quins materials treballes?

Suro, molsa, fustes, porexpan, pintures i qualsevol material que ens pugui ser útil.

Quina tècnica domines millor?

En el meu cas, no he experimentat gaire les tècniques del diorama clàssic, per la qual cosa, la que més domino és la de la gran construcció de suro i molsa, tot i que presentat quasi a mode de diorama.

Quin criteri segueixes a l’hora de triar el tema dels teus pessebres?

A diferència de la resta de representacions, és molt habitual que hi apareguin les escenes típiques del pessebre, tals com el naixement, la cova dels pastors, el Reis… sent per tant una visió molt global o genèrica del que és el pessebre en majúscules.

Dels pessebres que has fet quins són els tres dels quals et sents més satisfet i per què?

Diguem que guardo un bon record de totes les edicions, no destacant una en especial, però sí he de dir, que tot i tractant-se d’un pessebre popular, cada any intenta ser diferent a l’anterior i tot i tenir trets comuns (com no pot ser d’una altra manera), sempre existeixen variacions significatives per fer-lo el més atractiu possible.

Com veus el futur del pessebrisme?

El futur del pessebrisme, malauradament no el veig gaire clar, però no se sap mai… de fet, si som francs, la tendència seria a anar quedant empetitit o quasi residual, per les influències externes en un món cada cop mes globalitzat. Però, jo tinc la teoria que tot es cíclic i per tant, és inevitable passar per estadis de declivi, però també d’esplendor. Sigui com sigui, les mancances expansionistes, es poden compensar amb un increment de la qualitat en l’execució dels treballs. Resistir pot ser vèncer. De fet, tota expressió artística està subjecta a un futur incert.

A part del pessebrisme, quines altres aficions tens?

Les meves aficions són múltiples, però les que tenen més pes són les relacionades amb el món de l’Art. La tecnologia també em desperta molt d’interès, per la qual cosa penso que no s’hauria de barallar i/o ser un factor opositor d’aquests altres tipus d’expressions, més aviat una aliada, per treure’n més profit. També m’agrada molt el mon i comportament dels animals, tant en estat salvatge com domèstic, en aquest cas, no tan sols els que s’entenen  com animals de companyia, sinó els animals de corral o de granja. Humanitats i ciències també em desperten interès, així com els idiomes.

Quin missatge adreçaries als joves perquè s’animin a fer pessebres?

Es poden animar a fer pessebres, tant els que se sentin atrets per les tradicions nadalenques més arrelades, com gent que busqui simplement formes d’expressió artística que incloguin el dibuix, la pintura, l’arquitectura i el modelat, ja que el compendi de totes aquestes manifestacions els poden ajudar a desenvolupar aptituds  en un espai que es pot adaptar a les seves necessitats. A més, crec que també pot tenir un costat terapèutic, ja que manté el cap despert. No és estrany que durant l’any, el pessebrista vagi fent ‘feina’ d’observador; que si aquesta fusteta em pot servir per tal cosa o tal altra, que si aquesta branca, que si aquest vidre o plàstic…per anar emmagatzemant al seu cervell, d’una manera conscient o inconscient, idees que acabarà plasmant en el seu treball final. També, té el costat reciclador, o és que mai no heu arreplegat algun material de rebuig?

munoz-02munoz-03munoz-04munoz-05munoz-06

Publicat per amicspessebrebdn

Els Amics del Pessebre de Badalona som una entitat sense ànim de lucre, federats de la Federació de Pessebristes de Catalunya. Treballem tot l'any per poder oferir als badalonins l'exposició de diorames durant les festes de Nadal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s