Mestre de la llengua i escriba de jeroglífics, aquest pessebrista polifacètic ens obsequia cada any una obra entranyable, sovint reproduint escenes nadalenques contemporànies.
Nom i cognoms: Josep M. Giralt Salvadó
Lloc i any de naixement: Badalona, 1963
Des de quan fas pessebres?
Des de petit ajudava a casa a fer-lo i als tretze anys vaig participar en un concurs.
Per què fas pessebres?
Perquè és una esplèndida tradició que podem reviure cada any.
Com et vas fer pessebrista?
Arran del premi que vaig guanyar al concurs, em van convidar a aprendre a fer diorames al Refugi de l’Ajuntament.
Qui han estat els teus mestres?
El meu guia va ser en Lluís Garcia, i també m’agradava veure com treballaven els senyors, Comas, Marot, Gil i altres mestres dels anys 70.
Amb quins materials treballes?
Una mica de tot: guix, fusta…, però darrerament el porexpan em va de primera.
Quina tècnica domines millor?
No ho sabria dir, en això vaig una mica al meu aire, segons la inspiració…
Quin criteri segueixes a l’hora de triar el tema dels teus pessebres?
Si puc m’agrada vincular-los a escenaris locals, i també m’agrada reproduir escenes de temàtica nadalenca.
Dels pessebres que has fet quins són els tres dels quals et sents més satisfet i per què?
El 2010 vaig fer en Pompeu Fabra donant les estrenes al sereno, el 2012 el del Centenari de la creu de Montigalà i el 2013 La carta als Reis.
Com veus el futur del pessebrisme?
Amb optimisme, estic convençut que sempre fascina aquest món en petit que cada Nadal rememorem.
A part del pessebrisme, quines altres aficions tens?
M’agraden els jeroglífics i altres jocs de llengua.
Quin missatge adreçaries als joves perquè s’animin a fer pessebres?
Que hi vegin l’oportunitat d’expressar-se plàsticament, d’aportar-hi la seva creativitat. Se sentiran realitzats.
