Vet aquí una de les joves promeses de la nostra entitat, un pessebrista perspicaç, que aviat n’aprèn i se’n surt la mar de bé. Estudiant d’Empresa Internacional a la Universitat de Barcelona. Membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana i coordinador de l’Onze de Setembre del 2016.
Nom i cognoms: Oriol Codina Puig
Lloc i any de naixement: Badalona, 1997
Des de quan fas pessebres?
Des de petit n’havia fet a casa amb la mare i a ca l’àvia, amb la tieta…
Per què fas pessebres?
Des de sempre he viscut molt el Nadal i m’han fascinat les tradicions que l’envolten. A més a més, m’agraden els treballs manuals, crear coses amb les mans, que requereixin paciència, delicadesa i dedicació.
Com et vas fer pessebrista?
Podríem dir que gràcies al meu germà i a la seva afició pel bàsquet. El meu germà jugava al Círcol amb un net d’en Francesc Famadas, i un dia a la grada va sortir el tema i aquell mateix any ja vaig començar a ajudar a fer el pessebre popular. Va ser al cap de quatre anys, l’any 2011 que vaig participar en l’exposició amb el meu primer diorama.
Qui han estat els teus mestres?
Doncs els meus primers mestres van ser en Francesc Famadas i en Jordi Muñoz amb el Pessebre Popular. Després, amb els diorames, el meu mestre ha estat en Lluís Garcia i tothom que passa pel taller.
Amb quins materials treballes?
Depèn del que vulgui fer, però principalment amb pladur, guix, porexpan i fusta.
Quina tècnica domines millor?
Em defenso més o menys igual amb qualsevol tècnica. Aquests primers anys he intentat fer diversos diorames que m’han permès treballar diferents tècniques.
Quin criteri segueixes a l’hora de triar el tema dels teus pessebres?
Faig una recerca per internet de llocs, paisatges i racons principalment de Catalunya. També de fotografies meves o de llocs que conec.
Dels pessebres que has fet quins són els tres dels quals et sents més satisfet i per què?
Doncs segurament serien una anunciata a Sant Jaume de Frontanyà de l’any 2012, l’anunciata a Besalú de l’any 2013, i la visitació al far de Calella de l’any 2015.
Com veus el futur del pessebrisme?
Incert. Encara hi ha un gran desconeixement sobre aquesta tradició i alhora afició artística com ho és el pessebrisme. Si bé és cert que sovint són els més petits els que volen veure l’exposició, després ja passem a persones d’una certa edat. Per tant tenim un problema amb el jovent adult, no l’acabem de saber retenir.
A part del pessebrisme, quines altres aficions tens?
M’agrada la música, llegir i el cinema. Dedico força temps a projectes relacionats amb la política, concretament dins l’ANC.
Quin missatge adreçaries als joves perquè s’animin a fer pessebres?
És una oportunitat per deixar anar la creativitat, gaudir de les arts plàstiques i crear quelcom amb les teves pròpies mans. No tingueu por de provar-ho, al principi tots en sabem poc. Al cap de ben poc sabreu si us enganxa o no. És una tradició que no podem perdre a Badalona.
